Primers auxilis: Picada de medusa

Aquest és el meu glogster sobre els primers auxilis concretament una picada de medusa.

Canciones para Paula

Canciones para Paula

Autor: Blue Jeans

Biografia: http://www.cancionesparapaula.com/coleccion/

Editorial:Everest

Any de publicació: 2009

Es una novel·la fresca i juvenil.

Paula, una jove a punt de complir els 17, s’ha citat amb Ángel, un noi de 22 anys al que ha conegut per internet. Està nerviosa i il·lusionada. Els minuts passen i el noi no arriba, pel que ella decideix ficar-se en un cafè proper. Allà té una divertida trobada amb Álex, un desconegut, que casualment està llegint el mateix llibre que ella. Ambdós son joves i guapos... Álex ha d’anar-se’n precipitadament perquè té un compro

mís. Quan Paula ja es disposa a sortir, apareix Ángel i es disculpa pel gran retard. Ell es periodista i

aquesta tarda ha hagut d’entrevistar a Katia, la cantant de moda...

Amor, desamor, trobades, mentires, amistat, música… Tot té cabuda en aquesta romàntica història que sens dubte et mantindrà sense parpellejar fins al final.

Vaig triar aquest llibre perquè en una revista venia una ressenya del llibre, llavors em vaig assabentar que hi havia primera i segona part i vaig decidir comprar-me’l.

Aquest llibre per a mi ha sigut un dels pocs que he llegit, perquè parla d’una vida real d’adolescents, d’amor, de l’amistat, de coses quotidianes. Ha estat molt difícil desenganxar-me d’aquest llibre i ja m’he llegit la segona part i tinc ganes de que treguin un altre llibre, o una pel·lícula.

Jo recomano aquest llibre als nois i noies a partir de 14 anys. A més de que els protagonistes de la història són adolescents que li passen moltes coses.

Visita al museu de Barcelona

Visita al museu de Barcelona

El dia 1 de febrer vam anar al museu d’història de Barcelona, vam agafar el metro de Artigues Sant Adrià, vam fer transbord a la Pau i desprès vam anar fins a Jaume|.

Abans d’entrar vam menjar l’entrepà a la plaça del Rei davant del museu.

El primer que vam veure van ser les restes o

n antigament hi havia uns forats per guardar l’oli i el blat. Després vam veure una pel·lícula sobre com es va estructurar tot el museu per veure com era abans tota aquella zona. Vam anar a veure un quadre que ja estava una mica desgastat del temps on veiem la societat del privilegiats i els no privilegiats, vam veure con un home amb un cavall li donava diners a una dona amb un vestit molt cenyit, una prostituta que antiga

ment també hi havia d’això. També vam anar a veure la capella gòtica, hi havia un quadre on si veia un dona amb una safata que portava, uns pits. La llegenda parla d’una dona que es deia Agata que era molt bonica i tots els homes

anaven darrere de ella però ella només estimava un home que era Déu. Llavors com ella rebutjava a tots els homes ells es van enfadar amb ella, i li van fer tota mena de tortures, i d’aquesta manera es veu com en el quadre porta una safata amb els pits tallats, i d’aquí ve el nom de Santa Agata. Després vam anar a donar la volta pel barri per veure la catedral, esglésies i per veure els noms dels carrers importants.

Vam entrar a l’església Santa Maria Del Mar, que era una església gòtica de Barcelona situada al Barri de la Ribera. Quan vam entrar, ens van explicar que dins de l’església, sota encara hi havia tombes.

Vam donar la volta fins que vam arribar una altre vegada a la plaça del Rei, allí els guies es van acomiadar, llavors amb els professors que anaven amb nosaltres, vam anar a veure els carrers importats, com el carrer del Call.

A l’acabar de fer el tomb per fer els exercicis que la professora va manar, vam tornar a la boca del metro, i vam anar cap a l’institut a las 13:30. Quan vam arribar a l’ institut, encara faltaven 10 minuts per les dues però ens van deixar sortir cap a casa.

La part especial del meu cos

La meva silueta

Simplement una altra persona hagués escollit una part en general del seu cos, però jo no. Jo he decidit triar per la meva silueta. No l’escollida només per que m’agrada el meu cos, sinó per la importància que té per a mi. Des de que era petita, la meva mare em va apuntar a ballar flamenc, encara no arribava als 3 anys. Quan vaig començar, no era massa cosa el que feia, però als llargs dels anys tant jo com la meva professora, hem vist com e progressat. Per poder ballar flamenc no només has de poder talonejar, sinó que també moure el cos sencer, tenir un bon equilibri, moure bé les mans, moure els braços correctament, tenir una tècnica molt forta als peus per poder talonejar, i tot això, té molt d’esforç encara que no ho sembli. Per això tot el meu cos té tanta importància, perquè si no fos perquè la meva mare des de petita m’hagués apuntat, no ballaria així i gracies a ¡això, la meva silueta es una cosa a la que sempre estaré agraïda, i espero que més endavant, tregui aprofito al meu cos per continuant formant-me com a ballarina.